diumenge, 31 d’octubre del 2010

Palmeres i un moniato

Després d'un temps sense escriure, ho torn a fer recordant lo que fa un temps estava pensant:

"Com estaré quan arribi novembre...?"

Tenia por que sa resposta a aquesta pregunta no fos sa que avui conec.

 

4 comentaris:

Xitus ha dit...

Jo també em faig aquestes preguntes. Com estaré a tal més? Jo tampoc pensava estar com estic ara...

Anònim ha dit...

Y com estas?? pq jo et veig molt be ^^.
O m'estas enganyant??? ¬¬

Kss

Manescal ha dit...

Xitus: Saps que m'alegra veure com estàs! Una abraçada, i un entrepà de bull, llom, formatge i ceba!

Anònim: No m'agrada dir mentides, però a vegades tampoc grans veritats, jejeje. Un petó ben gran! A veure si apareixes més per aquí!

mery ha dit...

molt bona aquesta última frase, mira que és curta i m'hi he estat una bona estona pensant-hi...

Saps? la singularitat de la vida és poder-se trobar de sobte allà on un no s'esperava...

... la incertesa pot ser addictiva.