dimarts, 11 de gener de 2011

Poder ser un mateix.

En la «vida real», si quieres que las cosas salgan bien, si quieres resistir, debes pactar continuamente con tu emotividad: ante TAL COSA no puedo reaccionar de forma exagerada, TAL OTRA tengo que aceptarla, respecto a TAL OTRA debo hacer la vista gorda. Uno adapta sus sentimientos al entorno sin descanso, es indulgente con quienes ama, asume cientos de pequeños roles cotidianos, hace equilibrios, compensa, sopesa para no poner en peligro toda la estructura, pues uno mismo forma parte de ella.
 

Daniel Glattauer - Contra el viento del norte-

2 comentaris:

Nits ha dit...

Hola Manescal!
Per fi em puc passar, llegir-te i saludar-te tranquil.lament.

Pel què fa al tema del post doncs a mi francament em costa bastant pactar amb la meva emotivitat, va per lliure la punyetera. Jo m'esforço en controlar-la per intentar que sigui justa en cada moment. Però això costa, costa, costa...
Ara bé, reconec que quan jo porto les regnes i sento que la controlo doncs llavors això dona molta seguretat.

Una abraçada i un plaer coneixe't!

Laia ha dit...

El dia a dia és una lluita per aconseguir mantenir el nostre equilibri i semblar viure una vida interiorment constant i endreçada...
Ara bé, és un gust poder gaudir d'aquells dies on les nostres emocions no fan cas a cap ordre, i tot el que duem dins surt d'una forma espontània, vibrant, i de vegades caòtica!!