Mallorquí

Ses onades arribaven a s'arena
i s'estenien damunt es teu nom,
el borraren i quedà en es record,

de castells aixecats a s’infantesa.

 

Puc recordar es renou de ses ones,
que sentia quan anàvem a passejar,
caminant per sa vorera de la mar,
sempre recordaré aquelles estones.

Tanc ets ulls i puc recordar,
s'imatge de com surtia es Sol,
asseguts sense fer renou,
tot sols agafats de sa mà.

Sentiem ets primers pescadors,
que passaven amb ets seus llaüts,
saludaven amb un bon dia mut,
i se perdien dins sa primera claror

Es Sol se començava a alçar,
i sa gent arribada no era d'aquí,
se que colca dia te tornaré a tenir,
mentres mos banyi s'aigo de la mar.
                                                            Pedro L.G.

Aquest poema va dedicat a tots aquells que com jo estan estudiant fora de ses Balears, fora de ca seva. Es fet de llegir-lo mos crea aquella imatge de ca nostra dins sa nostra ment.

Amb ganes de viure aquest poema.

Innocència

Darrerament m'he submergit, més que submergir m'he mullat, en el món de la màgia. Estic aprenent trucs curiosos i originals... Però ara no vull parlar dels diferents trucs que realitzo, sinó de com reacciona la gent davant els trucs.

M'he trobat principalment davant dos tipus de persones. Un d'ells és aquella gent que et deixa realitzar el truc amb calma, sense buscar-te les pessigolles, gaudint del que està passant, i que al final del truc queda sorpresa davant l'efecte que aquest ha creat en ella. Per altra banda, hi ha aquella gent més curiosa, que des d'un bon inici no para de fer-te preguntes i intentar aixafar-te el truc, sense que puguis arribar al final.

Recordo quan era més nen que ara, hi havia moltes coses que no podia entendre, coses que amb una simple rondalla o llegenda ja estaven explicades, i nosaltres ens donàvem per satisfets. Quantes vegades no hem desitjat tornar a ser un nen? Crec que un truc de màgia pot fer-te recordar aquells moments d'innocència de quan erem més petits, i tornar a fer-te sentir un nen petit.

Per això admiro aquella gent que es deixa il·lusionar per uns moments, que torna a ser un nen per uns moments.

EBGDAE

Dues guitarres molt lluny, una amb cordes, l'altre sense. Quina d'elles és la que en té?

Comparo la gent amb una guitarra, pot ser preciosa als ulls dels altres, però si les cordes no estan ben afinades perd tota credibilitat, si no te cordes perd el seu sentit.

 

Arrels

Quines ganes que tenc de trepitjar ca meva. Tornar a aquell lloc on te vas fer gran, aquelles terres que te van veure crèixer.

Són cinc anys amunt i avall, cinc anys de vaixells i avions, cinc anys d'acomiats i benvingudes, de manera contínua. T'acomiades d'uns per trobar-te amb uns altres, després a l'inrevés. Dues vides mantingudes per una mateixa persona?

Ara, ferà més de dos mesos que no respir s'aire de Mallorca, necessit omplir els pulmons amb aquell aire que m'ha criat. Són molts els mals de caps que un pot arribar a tenir estudiant fora de ca seva, i ara ja necessit un descanç.

Si sa resposta a sa pregunta d'abans és un "si" tenc ben clar que cambiarà. Estar a ca meva o a Barcelona no substitueix l'altre, no són dues cares d'una mateixa moneda. Si deix de banda a una de ses dues, deixaria de ser jo...

Bambú

Sembra llavors de bambú, i quan menys t'ho esperis brotaran.