M'he trobat principalment davant dos tipus de persones. Un d'ells és aquella gent que et deixa realitzar el truc amb calma, sense buscar-te les pessigolles, gaudint del que està passant, i que al final del truc queda sorpresa davant l'efecte que aquest ha creat en ella. Per altra banda, hi ha aquella gent més curiosa, que des d'un bon inici no para de fer-te preguntes i intentar aixafar-te el truc, sense que puguis arribar al final.
Recordo quan era més nen que ara, hi havia moltes coses que no podia entendre, coses que amb una simple rondalla o llegenda ja estaven explicades, i nosaltres ens donàvem per satisfets. Quantes vegades no hem desitjat tornar a ser un nen? Crec que un truc de màgia pot fer-te recordar aquells moments d'innocència de quan erem més petits, i tornar a fer-te sentir un nen petit.
Per això admiro aquella gent que es deixa il·lusionar per uns moments, que torna a ser un nen per uns moments.
2 comentaris:
Que maaaal! Jo som dels que estan intentant averiguar el truco tot el temps...
I tant. Sempre és necessària una mica de màgia a la vida, sinó la càrrega seria insuportable. Així com crec que en ocasions cal ser realista, també hi ha d'haver espai per la il·lusió, incloent-ne tots els significats.
Publica un comentari a l'entrada