Són cinc anys amunt i avall, cinc anys de vaixells i avions, cinc anys d'acomiats i benvingudes, de manera contínua. T'acomiades d'uns per trobar-te amb uns altres, després a l'inrevés. Dues vides mantingudes per una mateixa persona?
Ara, ferà més de dos mesos que no respir s'aire de Mallorca, necessit omplir els pulmons amb aquell aire que m'ha criat. Són molts els mals de caps que un pot arribar a tenir estudiant fora de ca seva, i ara ja necessit un descanç.
Si sa resposta a sa pregunta d'abans és un "si" tenc ben clar que cambiarà. Estar a ca meva o a Barcelona no substitueix l'altre, no són dues cares d'una mateixa moneda. Si deix de banda a una de ses dues, deixaria de ser jo...
2 comentaris:
Exacte, titi, no fugis de tu mateix. I recorda que està bé ser sensible, però que també necessitem un cantó on poguem deixar de preocupar-nos del que ens envolta per uns moments. No es pot salvar el món a cada instant.
Una forta abraçada i ens veiem avui nit!!
Ser tu vagis on vagis, aquesta és la clau!
Publica un comentari a l'entrada