Mallorquí

Ses onades arribaven a s'arena
i s'estenien damunt es teu nom,
el borraren i quedà en es record,

de castells aixecats a s’infantesa.

 

Puc recordar es renou de ses ones,
que sentia quan anàvem a passejar,
caminant per sa vorera de la mar,
sempre recordaré aquelles estones.

Tanc ets ulls i puc recordar,
s'imatge de com surtia es Sol,
asseguts sense fer renou,
tot sols agafats de sa mà.

Sentiem ets primers pescadors,
que passaven amb ets seus llaüts,
saludaven amb un bon dia mut,
i se perdien dins sa primera claror

Es Sol se començava a alçar,
i sa gent arribada no era d'aquí,
se que colca dia te tornaré a tenir,
mentres mos banyi s'aigo de la mar.
                                                            Pedro L.G.

Aquest poema va dedicat a tots aquells que com jo estan estudiant fora de ses Balears, fora de ca seva. Es fet de llegir-lo mos crea aquella imatge de ca nostra dins sa nostra ment.

Amb ganes de viure aquest poema.